Amb dos presidents imputats per la justícia, quina
carta de presentació té un país? Quina credibilitat té, de cara a fora i de
cara a dins? En això estem.
L’un, Jordi Pujol, imputat
per presumptes delictes econòmics i fiscals; l’altre, Artur Mas, per incomplir,
presumptament, la legalitat. El quadre de les irregularitats queda complet. Els
tribunals s’hauran d’afanyar a aclarir una situació tan insostenible, perquè, a
més de la necessitat de fer justícia i de netejar un ambient tan enrarit, les
coses poden complicar-se encara més.
Resulta que Pujol, a més de
tractar-se d’un expresident mitificat políticament per la reconstrucció
nacional que dugué a terme, també ha implicat en la seva mala acció
economico-fiscal el seu partit (CDC) i a no poques personalitats catalanes
tingudes per prohoms de la nostra societat. Per poc que hom sacsegi la manta
que tapa el catalanisme radicalitzat, el país fa olor de podrit.
D’altra banda, no és presentable ni
tranquil·litzador tenir un president en funcions –amb unes ganes infinites de
ser reelegit– imputat per desobediència a la llei i amb el compromís de desacatar-la una altra vegada,
i fins a on faci falta, per intentar el seu objectiu inconstitucional i que, ni
amb les seves astúcies, no ha aconseguit en les urnes el suport social
suficient.
Quins suports
internacionals pot aconseguir, més enllà de la legitimitat o il·legitimitat de
la seva causa,un país amb dos presidents imputats per la justícia? Quin futur
pot esperar-se per a una Catalunya amb dos presidents investigats, l’un per
gravíssimes malifetes econòmiques i l’altre per desacatament a les normes per
mitjà de les quals accedí a la presidència i que va prometre acatar i fer
acatar?
O la justícia fa net, sense
demora, per poder respirar un cert aire de normalitat, o caldrà que els
ciutadans tornin a les urnes per escollir uns governants, sense màcula ni
sectarismes, que mereixin gestionar els interessos de tots ells.
El diputat Joan Coscubiela,
líder de Catalunya sí que es pot,
acaba d’afirmar a TV3 que, amb la presentació de la Declaració de ruptura per
part de Junts pel SÍ i la CUP, s’avergonyeix de pertànyer al
Parlament. Amb dos presidents de la Generalitat imputats, pot ser que també hi
hagi ciutadans que s’avergonyeixin de pertànyer a la nació catalana.
Llàstima.