Comentarios y Análisis de Política

miércoles, 29 de junio de 2016

ANÀLISI DE L'OBRA DE WIFREDO ESPINA


GRUP D'ESTUDIS DE UNIVERSITAT
AUTONOMA DE BACELONA

Coordinació: Laia Font de Mora Monferrer

Autors: Laia Font de Mora – Rebeca Brime – Idoia Capuz



Juny 2016

ANÀLISI DE L'OBRA DE WIFREDO ESPINA
Periodista, advocat i escriptor
 
(Extracte)

ÍNDEX


1.Introducció: Espina abans del periodisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
2.Context polític, social i cultural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
3.Principals temàtiques que tracta durant la seva trajectòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
4.Posicionament ideològic: catalanisme conservador i aposta per la nova política de
centre dreta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 7
5.Relació amb els mitjans en què ha participat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 10
5.1 El Correo Catalán, antifranquisme i pujolisme: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
5.2 Després de El Correo: Wifredo no es casa amb ningú . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
6.Ús del llenguatge i aportacions d’Espina al periodisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
7.Participació en altres institucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 14
7.1Centre d’Investigació de la Comunicació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
8.Valoració genèrica de la seva aportació periodística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
9.Inventar i . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
10.Bibliografia i webgrafia del trebal l . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 18
11.Annexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 20
11.1El Correo Catalán . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
11.2Activitat a twitter . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
1. Introducció: Espina abans del periodismo


El 1930 va néixer a Vic Wifredo Espina Claveras, fill de Ramon
Espina Sardà i Ramona Claveras Roca i germà d’Alfons, Ramon,
Pepita, Miquel, i els dos petits, el Jesús i l’altre Jesús, que van
morir dolorosament –fet que al periodista li va marcar en la seva
vida-.Wifredo va viure la Guerra Civil —de la qual conserva clars
records—, va estudiar Dret i va cursar periodista en la Barcelona de
la dictadura. Va ser una de les veus crítiques amb el règim dins del
que es podia. Amb 86 anys encara escriu periòdicament en una
dotzena de publicacions i és un actiu usuari a twitter.

Va cursar primària al col·legi Doña Rosa, on Wifredo diu: “ Tinc un bon record, encara
que amb una regla et pegava fort a la mà si no et portaves bé”. Més trad, com tot
bon jove vigatà d’aleshores, va pasar unes setmanes al seminari, a la Gleva i, en acabar

aquesta peripècia santificadora1 va fer el batxillerat al col·legi de Sant Miquel dels

Sants, de Vic. Trist i malalt, malgrat que guarda un bon record d’algunes persones se

sentía empresonat i a disgust; a vegades em passava estones davant l’altar, i algún cop
amb els braços en creu, plenament concentrat, mirava d’experimentar allò que sentir
dir dels sant: sentir-me enartat, extasiat per l’amor de Déu i Santa Maria. Però no em

passava res de tot això, res d’especial, com diuen que els passava als místics2. I ho vaig deixar correr.




Els seus pares tenien un petit negoci, una fàbrica d’embotits de qualitat fundada el 1911
per l’avi de Wifredo, Alfons Espina Garriga, advocat i jutge nascut a Vic. Wifredo, a
estones, i sobretot en acabar els estudis de secundària, ajudava el seu pare a la fàbrica
tot i que treballant en el negoci se sentia enclaustrat; aquella feina l’avorria, no l’atreia.
M’entrava una gran tristesa només de pensar-hi. I em sabia greu, perquè al pare li


1Wifredo Espina Claveras. (2016). Peripècies en la ciutat de massa sants. En “Quan volien silenciar-me”




(29). Lleida: Pagès Editors.

2Wifredo Espina Claveras. (2016). Peripècies en la ciutat de massa sants. En “Quan volien silenciar-me”




(38-39). Lleida: Pagès Editors

hauria fet molta il·lusió que el Miquel i jo continuéssim

el negoci. Deia que podríem fer un bon tándem3.


Influït per Verdaguer, la poesia i la prosa de Maragall,

de Sagarra, d’Espriu i d’Alcover, va començar la meva

dèria, la meva passió per les lletres4. Llegir Balmes el va



iniciar en la reflexió; llegir Verdaguer va despertar-lo una
certa sensibilitat lírica i èpica; Torras i Bages va infondre’l un sentit de país de forta
catalanitat; Maragall el va donar el gust pel diàleg i l’obertura a altres cultura, de

sumar i no restar. A més, llegia els diaris que podia (Le Monde, quan la

Censura el deixava entrar) i escoltava les ràdios clandestines. Això m'atreia i no em vaig

plantejar mai si d’això se’n vivia o no.
Acabat el batxillerat va estudiar Dret a



Barcelona perquè també l'atreia l'ideal de la justícia i ho creia compatible amb el

periodisme i em va servir molt per burlar la censura i per redactar les propostes de




“clàusula de consciència” i “secret professional”, que es van incloure a la vigent
Constitució del 1978, com s'explicarà. Els coneixements de dret t'ajuden a mesurar bé les paraules.
Tot i això, després de sis anys exercint com a advocat, l’idealisme se li en va anar
per terra perquè, tal com diu, no seguia allò que se’n diu els usos i costums locals.
S’entregava massa als temes, el feien patir com si fossin personals, i si no tenia proves

quasi actuava com un detectiu per aconseguir-les. I això no era la costum, fins i tot




algun company es va queixar al degà. Amb el temps, algunes coses que veia no
m'agradaven, com trampes processals, compra de testimonis, influències en els jutjats.
Això em va fer pensar que potser des del periodisme podria defensar millor a la
societat i a les persones que com advocat. D'aquí el meu periodisme crític.

Va estudiar Dret i Periodisme a Barcelona on vivia entre setmana i per finalitzar els
estudis d'aquesta última carrera va traslladar-se a Madrid (perquè el tercer curs de
carrera només es podia fer allà), on va viure més de dos anys i va dirigir el

setmanari Crítica. De retorn a Barcelona l’any 1957 va cursar el doctorat en Dret i va

exercir durant onze anys de professor ajudant en la càtedra de Dret polític de Manuel

Jiménez de Praga de la Universitat de Barcelona. Combinava aquesta tasca amb la de


3Wifredo Espina Claveras. (2016). Peripècies en la ciutat de massa sants. En “Quan volien silenciar-me”




(30). Lleida: Pagès Editors

4Wifredo Espina Claveras. (2016). Peripècies en la ciutat de massa sants. En “Quan volien silenciar-me”




(40-41). Lleida: Pagès Editors

professor de dret de la informació a l’Escola de Periodisme de l’Església (CIC), al
mateix temps que col·laborava en diverses publicacions, com el setmanari cultural
Revista, CEAM (revista d’economia dels metal·lúrgics de Catalunya), etc.


2. Context polític, social i cultural




L’època en que Espina entre de ple en el món del periodisme és un període en que no
era fàcil escriure i interpretar els fets que succeïen de manera lliure. Espina comença a

escriure en una Espanya immersa en el Règim franquista en que tant diaris com ràdios



necessitaven el permís de l’estat per poder-se editar, dia rere dia, i només aquelles
capçaleres que l’estat considerava afins al Règim aconseguien el permís. A més, també

hi havia la censura prèvia amb que cap diari ni revista podia publicar res sense



haver passat abans uns controls; en aquell temps fer crítica política, en especial fer
crítica del Règim era molt complicat.

Anys més tard, la censura prèvia va evolucionar a la Llei de Premsa de 1966,



l’anomenada Llei Fraga, seguia sent un perill publicar, ja que els mateixos mitjans

havien de practicar l’autocensura. El director era el responsable de tot el que es


publicava i cada periodista, també ho era, de les seves peces. Alguns directors
s’excedien amb l’autocensura i altres es quedaven massa curts –segons el pensament del
Règim- i eren multats.


L’any 1961, entra a treballar a El Correo Catalán, on Espina va passar la major part de



la seva trajectòria, un diari (d’origen carlí) que es mostra crític amb el Règim,
posicionant-se en l’antifranquisme, tot i que amb subtilesa per evitar la censura. La

redacció de El Correo era a Barcelona. El context en que fa periodisme



Espina és en una ciutat en ple desenvolupament industrial, amb un pes cada cop més alt
del turisme i el sector serveis, i amb una població cada cop més i més creixent.
Barcelona ja era en l’època –com en l’actualitat- ciutat de referència a nivell europeu i
mundial. El Règim tenia el seus ulls posats en una territori de gran oposició a la seva
tirania, amb presència d’un nombre molt elevat de treballadors organitzats a un dels
sindicats referents de l’època, la CNT; i el moviment polític clandestí  era el PSUC.


Espina va treballar durant 24 anys a El Correo com a responsable de Política Nacional i



a partir del 1972 com a sotsdirector, ja en les acaballes del Règim, fins el seu tancament
l’any 1986. Per tant, va viure el procés des de la censura, passant per la Llei Fraga, fins
al començament de la democràcia i la llibertat, la –ara qüestionada- Transició.

3. Principals temàtiques que tracta durant la seva trajectòria

Wifredo Espina, passa la major part del temps dedicat a redactar sobre temes de política
nacional. Entre els seus articles, recorda un de manera especial: “Carta al rei”, en la qual
exposava tots els problemes socials que es trobaria a Barcelona quan vingués a visitarla.
En aquest, explica totes les reivindicacions catalanes polítiques, el nacionalisme i el
catalanisme. Espina sap de primera mà que aquell article va arribar a Joan Carles I i li
va impactar bastant, ja que en aquells moments els periodistes no s’atrevien a exposar

de manera clara tot allò que veien i sentien. A El Correo, a més, tractava temes



d’aspecte laboral, es mostrava disconforme amb la situació precària d’alguns
treballadors. Parla, per exemple: de convenis col·lectius, salaris, etc. També fa molt de
èmfasi en la part dels treballadors del camp i el problema del feudalisme. Per altra
banda, es queixa de temes específics, com l’educació, de cara al règim d’aquell
moment. Tot i això no es mostra massa crític amb l’administració, sinó més amb les
classes més benestants.
També va ser un periodista en contacte amb polítics molt influents de
l’època, des de Adolfo Suárez del qual deia que “era un gran polític, però un mal
governant”, com del, anys enrere, rebel Felipe González, quan el partit encara era ilegal.
Els temes que més va tractar en tancar El Correo i en l’actualitat es basen en crítica a
personatges moviments polítics de l’actualitat, i en el paper que porten a terme els diferents partits a
nivell de l’Estat Espanyol i de Catalunya.

4. Posicionament ideològic: catalanisme conservador i aposta
per la nova política de centre dreta

Durant la seva trajectòria professional, el periodista manté una ideologia que es
passeja pel liberal conservadorisme, es mostra com un ferm defensor dels postulats
democràtics liberals, per tant de la legalitat i del respecte al Estat de Dret: executiu, legislatiu
i judicial. Durant el règim franquisma es posiciona obertament en
l’antifranquisme.


Es sabut que la part més important de la seva carrera la va passar a El Correo Catalán, d’una línia

ideològica afí al catalanisme moderat. En aquell període, ell mateix comenta, que és



considerat pels col·legues del gremi i aquells que el llegien com un “referent
antifranquista”, essent cridat al despatx de Fraga i censurat en diversitat d’ocasions per

la seva popular secció: Cada cual con su opinión. Tot i així, com explica el propi Espina en

una entrevista al Diari de Tarragonahi havia el rumor que Fraga i el periodista



tenien un mena de “pacte secret” per donar la impressió que hi havia “certa llibertat” de
prensa, cosa que Espina nega totalment. Espina procurava escriure entre línies i
citant altres veus, per dir allò que volia dir. El periodista explica que “molts no
s’atrevien a dir el que pensaven i no trobaven la forma de fer-ho”. Per això,
moltes capçaleres del país optaven per
reproduir els seus articles.


Per altra banda, Espina sempre defensa una “independència personal” a l’hora



d’escriure. Defensa ‘l’objectivitat del periodisme’ i rebutja el ‘periodisme militant’ ('és propaganda')
i no  pren partit. Afirma que cal deixar de banda les opinions, experiències i interessos
propis per a escriure de manera independent, defensa que un periodista només pot ser
“militant de la llibertat”.
També defensa que un periodista no ha d’estar afiliat a cap partit i que en cas que
en formi part; “Proposo que com a mínim una vegada a l’any en un dels articles que
publiqui ha de posar on milita. De la mateixa manera que els diaris haurien d’explicar
un cop a l’any la relació que tenen amb els anunciants, que els limita molt”.


5Wifredo Espina. (2016). El periodismo militante es propaganda. 2016, de Cada cual con su opinión

Pàgina web: http://wifredo-espina.blogspot.com.es/2016/02/entrevista-wifredo-espinaperiodista.




HTML

Tot i presentar-se com un defensor de la “independència periodística” i de
“l’objectivitat”, en les seves memòries i els seus articles denota una antiga afinitat cap al

catalanisme conservador de Convergència(CDC). És



coneguda la estreta relació que tenia amb Jordi Pujol, fins i tot, abans que aquest entrés al

Consell d’Administració de El Correo i de que fos president. Gràcies a la seva relació

amb Pujol, va crear i dirigir durant 10 anys el Centre d’Investigació de la

Comunicació de Catalunya (CEDIC), un organisme d’investigació , i un
referent internacional.




En el seu llibre Jaque al Virrey, José Manuel Novoa, l’últim administrador del final de

El Correo, -en que preten mostrar la cara oculta del pujolisme- presenta  Espina com a

“preceptor de Pujol”6, cosa que també desmentaix. En la mateixa entrevista al Diari de Tarragona, el



periodista assegura que troba aquest llibre poc rigorós, tot i que interessant per la
quantitat d’informació poc contrestada, que conté. També comenta que mentre estava al CEDIC i eren
eleccions el van apuntar a una llista de suport a Pujol i ell va exigir
que se’l esborres de la mateixa.

A través de la seva activitat a twitter, en el que és molt actiu, i d’alguns dels seus

articles actuals, es fa evident que, Wifredo, està molt descontent amb la deriva de CDC7,



assenyalant a Mas i al seu successor, Puigdemont, com els “desarticuladors” del partit i
responsables d’haver-lo “enfonsat en el fang”. Rebutja  el anomenat 'procés'
sobiranista, i es mostra crític amb el PP per no haver sabut gestionar el conflicte i haver
fomentant l’independentisme dels catalans.
En aquella entrevista assegura que: “M’hagués agradat trobar-me, al
néixer, en una Catalunya independent i ben estructurada, social i políticamemt, però inventar-se ara un procés
per arribar a assolir-la em sembla una bogeria. No crec que s’arribi a la plena
independència.
També és crític amb els mitjans públics catalans dels quals, assegura, són “un altaveu
del Govern actual”.


6NOVOA, José Manuel. (1998). Jaque Al Virrey. Barcelona: Akal.


711.2 Activitat a Twitter, Annex 7


D’altra banda, a través del seu twitter deixa entreveure un rebuig profund pel que fa a



l’esquerra més radical, materialitzada en partits com PODEM i, sobretot, contra la

CUP8. Comparteix articles i altres materials de difusió on es desacredita



aquests dos partits i on rebutja les manifestacions i els enfrontaments contra els mossos

d’esquadra i els cossos de seguretat9. També és significatiu per a la definició de la seva

ideologia el fet que en diversitat d’ocasions comparteix tweets de Societat Civil

Catalana10, una associació cultural i civil que en un principi defensa la unitat d’Espanya



i la representativitat de Catalunya i de la cultura catalana dins de l’Estat espanyol, però
que alguns periodistes com Jordi Borràs han assegurat que té vinculacions directes amb

el franquisme11.

Pel sentit de defensa del cristianisme12 que es llegeix en alguns dels seus post, i



pel seu catalanisme moderat i el rebuig del canvi estratègic i ideològic de CDC,

s’intueix important simpatia cap a Unió Democràtica de Catalunya






Actualment, pel partit que expressa una major inclinació és Ciutadans, en especial per

la figura d’Albert Rivera13. A twitter, comparteix articles que deixen en

bon lloc al polític, o retweeteja comentaris del mateix desacreditant referents polítics



vascos com Otegui o membres de PODEM. Es fa més que evident la seva afinitat en un
article d’opinió que Espina va escriure fa uns mesos i que van publicar diversitat de

diaris com: E-noticias, Siglo XXI, El Confidencial o Diario Crítico: Ha nacido un

nuevo líder, on es refereig a la figura de Rivera, descrivint-lo com líder polític actual de



l’Estat espanyol.

En el seu twitter es mostra crític amb el franquisme i amb la corrupció. Aquesta última



és denuncia característica del partit liderat per Rivera, sobretot amb aquella corrupción

8 11.2 Activitat a Twitter, Annex 2
911.2 Activitat a Twitter, Annex 8
1011.2 Activitat a Twitter, Annex 9

11El Crític. (2016). Els vincles ocults de l'extrema dreta amb la Societat Civil Catalana. 2016, de El

Crític Pàgina web: http://www.elcritic.cat/investigacio/els-vincles-ocults-de-lextrema-dreta-amb-societatcivil-




catalana-23659
1211.2, Annex 5
1311.2, Annex 1

que, al seu parer, és impune: la corrupció aquí, la Félix Millet, de Pujol i la seva família, i la

vinculada amb CDC14. La defensa pels tres poders de l’Estat i les seves estructures

destaquen sobretot en tweets on exalta la feina del jutges i on demana que es respectin

les decisions del Tribunal Constitucional15, rebutjant manifestacions contra aquest òrgan

secundades per membres de Junts pel Sí.





5. Relació amb els mitjans en què ha participat

Com hem explicat abans, Wifredo Espina. considerat  un ferm “defensor
de la independència periodística”, fins i tot, de la independència en relació a la ideologia
que defensa un mateix. Sempre ha assegurat que no vol que se’l relacioni amb cap partit
per no perdre la seva llibertat i no haver de rendir comptes a ningú, per tenir la
possibilitat de criticar a qualsevol agent de la societat. La línia dels mitjans on ha escrit,
però, sempre ha estat liberal conservadora, entre centre-dreta  i alguns de tipus

catalanista conservador com El Correo o la Vanguardia...

Als seus inicis va dirigir el diari Ausona de Vic i el setmanari Crítica (d'espectacles) a Madrid.



El van fer fora del diari de Vic perquè: “no estava d’acord amb la línia que
seguia, afí al règim polític d’aleshores i perquè feia el possible per ignorar les
imposicions que m’ arribaven del Movimiento i del Govern Civil”.

5.1 El Correo Catalán, antifranquisme i pujolisme:


El Correo Catalán troba els seus orígens al 1876, el diari amb una llarguíssima tradició

és descendent de El Correo Carlista, la capçalera que va néixer amb el periodista

Manuel Milà de la Roca i Félix Sardà i Salvany, apareix aleshores  com un espai per a



la premsa carlista. Entre els anys 1959 i el 1963 el diari comença a virar ideològicament
cap al catalanisme moderat, després que fos comprat per diversos empresaris del tèxtil
substituint els carlistes que havien portat el diari cap a la decadència . La direcció fou

assumida per Andreu Rosselló i la sostsdirecció per Manuel Ibáñez Escofet. En aquell període va ser

quan va entrar com a redactor, l’any 1961, un jove Wifredo Espina16.



1411.2, Annex 7
1511.2, Annex 8

16Lluís Bonada . (2016). L'etapa mítica d''El Correo Catalán' i l'agònica, analitzades per un testimoni

directe, Wifredo Espina. 2016, de ElTemps.cat Pàgina web: http://www.eltemps.cat/ca/notices/2016/04/letapa-




mitica-d-el-correo-catalan-i-l-agonica-analitzades-per-un-testimoni-directe-wifredo-espi-14274.php

Durant els anys de redactor, el periodista es va convertir en una gran ajuda

a l’hora d’aconseguir lectors fidels a la seva secció: Cada cual con su opinión, on

exercia sobretot com a comentarista polític. El Correo Catalán es consagrà, com s'ha dit, com un dels



diaris més crítics amb el franquisme i també durant la Transició. Va ser el primer en

parlar de Tarradelles després de la guerra i el més castigat per la censura17. Una dada

significativa és que el febrer del 1966 dels 101 fulls de l’oficial Libro de Censura, 42

corresponien al Correo18.



Seguia  aquesta línia editorial antifranquista i també
comenta que va ser un dels periodistes més censurats. Recorda que una

vegada va ser cridat pel mateix Manuel Fraga per escriure una columna on deia que la

versió en castellà de “Se’n va anar” (1966), cançó de la cantant Salomé, no li feia el



pes: “Tot i que comercialment tenia més a guanyar amb la versió en castellà sentia que
aquella no era l’autèntica Salomé”. El ministre s’ho va prendre com que el senyor
Espina renegava de la llengua de la pàtria; el va fer anar a Madrid i el va censurar pels
seus articles.


A partir del 1974 el Consell d’Administració va canviar per un grup dirigit per Jordi

Pujol -anys abans que fos president-, és a dir, per Convergència Democràtica de

Catalunya (CDC). El director, Rosselló van ser relegat. El diari va



començar a caure en la decadència en haver-se convertit en un altaveu a favor del

pujolisme i, més tard, del seu govern. El propi Pujol surt com a autor de diversos

articles d’opinió de El Correo durant aquella època, com també va fer a La

Vanguardia. L’aparició de l’Avui, amb un target similar, i una inevitable crisi



econòmica pel descens de lectors per la politització del diari, van propiciar el seu tancament l’any 1986,
acompanyada de diversitat de manifestacions davant de la Generalitat per part dels
treballadors del diari. A ser destituit el director Rosselló en aquell moment tothom


17Lluís Bonada . (2016). L'etapa mítica d''El Correo Catalán' i l'agònica, analitzades per un testimoni

directe, Wifredo Espina. 2016, de ElTemps.cat Pàgina web: http://www.eltemps.cat/ca/notices/2016/04/letapa-




mitica-d-el-correo-catalan-i-l-agonica-analitzades-per-un-testimoni-directe-wifredo-espi-14274.php

18Carles Geli. (2016). Les rotatives fan memòria. 2016, de El País Pàgina web:




http://cat.elpais.com/cat/2016/05/18/cultura/1463599882_928090.html#?
ref=rss&format=simple&link=link

esperava que Wifredo Espina fos el nou director, com el mateix Rosselló demanava,
però ell es va negar.
Tot i que la relació i afinitat de Wifredo amb Pujol ha estat molt comentada, en el seu

llibre de memòries, Quan volien silenciar-me, es mostra molt dur amb el seu



intervencionisme i revela alguna de les accions més qüestionables quan el polític intervenia en
el Consell d’Administració: “Pujol enviava els editorials, amb una targeta: Rosselló
demà publica això (…) o venia al diari i els escrivia personalment a mà”. També
resumeix la seva gestió i la relació amb el diari: “Va utilitzar-lo com un instrument
polític, al servei del seu concepte de país i de la seva estratègia política, i això va ser
nefast”.

5.2 Després de El Correo: Wifredo no es casa amb ningú

Quan va tancar el diari on va passar tants anys de la seva carrera, va començar a dirigir
el programa de debat El Diàleg, de TVE a Catalunya i també a col·laborar en diversitat
de diaris amb una línia editorial conservadora, inclús amb una forta línia

: La Vanguardia, el ABC, Diario YA, La Razón i el

Mundo. La línia que seguia en aquestes col·laboracions era afí amb la dels diaris, tot i



així ell sempre tenia per bandera el seu apartidisme i la seva llibertat alhora d’escriure.
Actualment, ja jubilat, col·labora amb una dotzena de diaris amb distintes línies editorials. Assegura que la quantitat i diversitatdde diaris en els
quals col·labora; tant en paper com digitals i nacionals, regionals o locals; li permet
garantir la seva independència com a periodista: “Si un no vol publicar alguna peça,

la resta segurament sí”. Els diaris amb els quals col·labora actualment són: Diario Crítico, El




Correu de Galicia, El Diari de Tarragona, El Nou 9, El Diari de Girona, La Mañana
(Lleida), Regió 7, E-Notícies,  Siglo XXI, Vistazo a la prensa, El Xornal, El Diari

de Mallorca i La Verdad....





6. Ús del llenguatge i aportacions d’Espina al periodismo

La forma d’escriure Wifredo Espina no és ornamentada ni és un obra d’art a nivell

literari. És resumeix en tres simples paraules: directa, clara i curta. Segon el professor Josep M Casasús, "ha crear un génere periodistic"·.  Josep Carles

Clemente el va qualificar “d’Enfant terrible” de la premsa espanyola i Miguel Angel

Bastenier es refereix a la secció Cada cual con su opinión com un recull de comentaris

breus i incisius que podrien ser el precedent de l’actual twitter. Alguns altres el



descriuen com a rebel i indòmit, altres no són tan generosos, i ell mateix es defineix
com un periodista inconformista.

La columna Cada cual con su opinión ha estat una de les principals aportacions

d’Espina al periodisme. Escrivia sortejant la Llei Fraga (1966), assegura que deia el que



volia i sembla que la gent l’entenia. També explica que és la gent el que l’ha permès

seguir escrivint i dir el que pensava: “Com des de la direcció de El Correo veien que



venia i agradava em deixaven llibertat per escriure”. En aquesta secció escrivia fent
servir moltes cites, donant veu a diversitat d’agents de la societat, des de membres de
sindicats, fins membres de patronals i representants del règim. Habitualment utilitzava
la pregunta retòrica i la ironia per a mostrar el seu punt de vista.
Però no tots estaven d’acord amb la llibertat de la que gaudia el senyor Espina amb la

seva secció de columnes. Espina explica al periodista Josep Ramon Correal a el Diari

de Tarragona tots aquells que, segons ell, el van voler silenciar19: Em van voler



silenciar quan als vint anys em van fer fora del diari Ausona de Vic. Quan, anys més
tard, m’amenaçaven de Força Nova, la Falange i de seguidors del Cristo del Rey, pels

meus artícles a El Correo Catalán. Quan el ministre Fraga em va dir al seu despatx: ‘Yo

puedo silenciarle’, i a l’empresa: ‘hay que desespinizar El Correo’. També quan

trucaven els seus familiars amb amenaces: ‘Le cortaremos las piernas’, ‘Su vida corre

peligro’. O quan un accionista del diari, que dissentia de les meves opinions, em va

advertir: ‘Recuerde que usted tiene esposa e hijos’. També afirma que Fraga li va dir al

seu director Rosselló que era necessari “d’Espinitzar” El Correo.



Va ser un comentarista polític, que analitzava i qüestionava la gestió de diversos polítics
emmarcant-los en cada moment de la seva carrera. En una entrevista que li va fer

Carles Geli, el periodista li comenta que de vegades es desdiu de les seves



consideracions pel que fa un personatge públic, posant com exemple Mas o Rajoy, i que
si no tem poder contradir-se o “desdir-se”. Espina li contesta que: “Quan es valora una


19Wifredo Espina. (2016). El periodismo militante es propaganda. 2016, de Cada cual con su

opinión Pàgina web: http://wifredo-espina.blogspot.com.es/2016/02/entrevista-wifredo-espinaperiodista.




HTML

cosa, situació o personatge es fa en un moment i circumstàncies concretes. Si Rajoy o
Mas, per exemple, en un moment es presenten o actuen d’una manera i desprès d’una
altra, la valoració podrà ser diferent, fins i tot molt diferent. No és ‘desdir-se’ d’abans,
és valorar el “nou” personatge. Una actitud intel·lectual honesta és analitzar les coses
com son en cada moment, i no sentir-se hipotecat pel que es va considerar correcte en
unes altres circumstàncies objectives”.

El periodista també ha escrit diversitat de llibres d’anàlisi polític com: Crítica de la




Política Impura, Democràcia Inacabada, Converses, Temps de Rauxa, Política i Periodisme,

. Llibres en que, amb una mirada



rigurosa, dibuixa la realitat política de cada període i mostra les seves habilitats com a
comunicador. En especial en el seu llibre Converses amb Wifredo demostra la seva
habilitat alhora de tractar amb personatges de gran influència en l’àmbit públic.

7. Participació en altres institucions

Durant la seva carrera professional, Wifredo Espina no només s’ha dedicat als mitjans

de comunicació, també va ser vicepresident de l’Associació de la Premsa (actual

Col·legi de Periodistes de Catalunya). En aquesta institució, creà el Consell Assessor

Jurídic per defensar els periodistes i diaris davant l’administració del govern. Després,

es va aventurar a proposar i presentar, en una ponència d’estudis jurídics a Madrid, la

clàusula de consciència i el dret al secret professional. La redacció d’aquests articles



va arribar a mans de tres diputats que després participarien en la redacció de la

constitució i trobarien la fórmula d’encabir ambdós propostes a l’Article 20 de la

Constitució. Aquest article va ser la base de la llibertat de premsa que a dia d’avui,

Wifredo Espina, considera una de les més consolidades d’Europa. “Tal i com tenim




configurat l’article 20 de la constitució, el dret a llibertat d’expressió queda consagrat

com a un dret fonamental i això no passa a totes les constitucions”. Allò que el va



impulsar a redactar aquestes clàusules va ser l’empresonament del seu company Josep
Maria Huertas Clavería per un article en que explicava que alguns ‘mueblès’ estaven
regentats per vídues de militars. Va ser condemnat en Consell de Guerra. El cas va
suscitar grans mobilitzacions a nivell nacional, en especial per part dels periodistes.

Per altra banda, veia la necessitat de crear la clàusula de consciència arrel dels



moviments de propietat de premsa i ràdio que es van generar amb la mort de Franco. Va
haver-hi molta compra-venta de mitjans i això suposava que canviessin amb facilitat la
ideologia. Espina veia que el que no podia ser era que acomiadessin els periodistes quan
el que havia canviat era el mitjà, llavors en aquest punt, també contemplat a l’article 20
de la Constitució, un periodista pot acomiadar-se del mitjà que ha canviat de ideologia
amb dret a una indemnització. El professor Marc Carrillo va escriure un llibre sobre aquests aspectes
juridics.

7.1 Centre d’Investigació de la Comunicació


Després d’haver-se aprovat pel 2n Congrés Internacional de Llengua Catalana, el



construir un organisme d’investigació i estudi sobre comunicació, Espina li va proposar
a Jordi Pujol, president de la generalitat en aquell moment, construir-lo. Pujol va acceptar la proposta, segurament amb l’objectiu de
polititzar el centre a favor de Convergència. Espina es va

negar i va redactar el decret de creació per quedar al marge de tota política de



comunicació. Pujol va donar la benedicció, finalment. L’advocat i periodista va marcar
objectius clars, per marcar la clara independència política del Centre. La seva proposta

era un centre de caràcter científic, independent, plural i lliure de qualsevol signe



polític del govern de torn. L’objectiu era que mai hi hagués la temptació de convertir el
centre en una institució pública.
D’aquesta manera es va aconseguir que el CEDIC (Centre d’Investigació de la
Comunicació) tingués un prestigi internacional. Aquest centre era de caràcter més
acadèmic i només va arribar a les elits de la societat. Estudiava el fenomen sociològic de
la comunicació, els mitjans d’informació i organitzava projectes com “Converses a la
pedrera”, “Els premis d’Investigació de la Comunicació” o “Ajuts de promoció per
joves d’investigació.
Finalment, membres del govern de Pujol van intentar polititzar el centre i Espina
al voler mantenir la seva independència i objectivitat, com ell tant defensa, va ser
expulsat del centre, en altres paraules el van “jubilar”.


Alguns dels detonants van ser: quan va

dir que no volia constar a la llista de suport a la candidatura de Pujol o quan, els darrers
anys com a diector del CEDIC, no va voler assistir a un seminari de formació en propostes
que Espina tenia clar que no era més que un acte polític . Després de 10 anys de feina, el CEDIC va desaparèixer i es va separar en dos
camins. Actualment qui té la majoria de les seves potestats és el que coneixem com a
CAC (Consell de l’Audiovisual a Catalunya), i el més acadèmic el INCOM, de la UAB, creat pel professor De Moragas.

8. Valoració genèrica de la seva aportació periodística

Un cop analitzada l’obra de Wifredo Espina, trobem que ha estat un personatge
important en el món de la comunicació. L’aportació més important del seu recorregut
com advocat i periodista, podríem dir que ha estat la presentació de la clàusula de
consciència i el secret professional que va aportat a la Constitució. Aquest fet creiem que
ha estat un fet important al seu recorregut, ja que amb la redacció d’aquests dos subarticles,
Espina va aportar el seu gra de sorra l’actual llibertat d’expressió de la que
gaudeix l’Estat.
Pel que fa a la seva valoració com a periodista, durant l’època tardofranquista va saber dir tot
el que va voler, d’una manera en que el règim franquista no el pogués enganxar,
escrivint entre línies, com auns  altres periodistes de la seva època.
Per altra banda, tot i la seva constant defensa de la independència periodística i la
independència amb u mateix, per tal de fer un bon periodisme, el més pròxim possible a
la objectivitat, Espina no ho acaba de aconseguir; té un posicionament
polític i ideològic i es percep de les seves peces periodístiques.
Una de les seves grans aportacions va ser el treball que va fer al CEDIC, molta de la
feina que va desenvolupar en aquest òrgan d’investigació ha tingut recorregut en altres
institucions com el CAC.
Els seus llibres també han sigut una bona aportació a nivell de material d’anàlisi polític i
periodístic en diferents períodes.
Actualment, Wifredo Espina té 86 anys i col·labora en una desena de diaris de manera
esporàdica. Tot i la seva avançada edat segueix força actiu i amb ganes de seguir fent
feina. Continua pensant en projectes futurs, dos en concret: en primer lloc, vol escriure
una reflexió sobre el fet religiós a la humanitat sense cap doctrina pel mig, amb un
raonament purament antropològic i humà. D’altra banda, es planteja realitzar una versió
resumida del Criteri de Jaume Balmes.

9. Inventari



Director del diari "Ausona" (Vic)
     Director del setmanari Crítica a Madrid

Cap de política nacional i sotsdirector de El Correo Catalán (1961-1986)

Membre de l’Associació de Premsa

Director del programa de debat "Diàleg" a TVE a l’any 1986

Col·laborador a: La Vanguardia, La Razón, El Mundo, El Ya, El ABC

Vicepresident de l’Institut Mèditerranéen de la Communication (IMCOM, París)

Fundador del Centre d’Investigació de la Comunicació (CEDIC), de la


Generalitat de Catalunya al 1987 i director durant deu anys.

Articulista del seu propi blog “Cada cual con su opinión”

Col·laborador en una dotzena de diaris d’àmbit local i estatal: ; El Correu de


Galicia, El Diari de Tarragona, El Nou 9, El Diari de Girona, La Mañana
(Lleida), E-Notícies. Diario Crítico, Siglo 21, Vistazo a la prensa, El Xornal, El
Diari de Mallorca i La Verdad de Múrcia.
ESPINA, Wifredo, ESPINA-PAHÍ, Josep Maria, CARBONELL, Elisenda. (2003).

Converses amb Wifredo: cinc entrevistes entre 1968 i 2003. Barcelona: N.S..

ESPINA, Wifredo. (2004). Centre d'Investigació de la Comunicació. Una institució

catalana oberta al món. Barcelona: CEDIC.

ESPINA, Wifredo. (2007). Temps de Rauxa: de l'Estatut de la discòrdia i el Tripartit a

la trencadissa Maragall-Zapatero. Barcelona: La Garbera.

ESPINA, Wifredo. (2009). Crítica de la política impura : nuestros políticos y sus

políticas. Barcelona: La Garbera.

ESPINA, Wifredo. (2010). Democracia inacabada. Barcelona: La Garbera.



ESPINA, Wifredo. (2016). Quan volien silenciar-me: Memòries d’un periodista
inconformista. Lleida: Pagès Editors.
Alguns Reconeixements:

Ploma D'Or per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a l’any 2009

Medalla d’Or pel Col·legi d’Advocats de Vic a l’any 2009





10. Bibliografia i webgrafia del treball

ESPINA, Wifredo. (2016). Quan volien silenciar-me: Memòries d’un periodista
inconformista. Lleida: Pagès Editors.
NOVOA, José Manuel. (1998). Jaque Al Virrey. Barcelona: Akal.
ESPINA, Wifredo,(24 de maig, 2016). Ha nacido un nuevo lider. DiarioCrítico. Pàgina

web: http://www.diariocritico.com/noticia/498617/opinion/ha-nacido-un-lider.html



Consultat: 24/05/2016
ESPINA, Wifredo. (2016). El periodismo militante es propaganda. 2016, de Cada cual

con su opinión. Pàgina web: http://wifredo-espina.blogspot.com.es/2016/02/entrevistawifredo-

espina-periodista.html Consultat: 19/05/2016



BORRAS, Jordi (2016). Els vincles ocults de l'extrema dreta amb la Societat Civil

Catalana El Crític. Pàgina web: http://www.elcritic.cat/investigacio/els-vincles-ocultsde-

lextrema-dreta-amb-societat-civil-catalana-23659 . Consultat: 20/05/2016



BONADA, Lluís . (2016). L'etapa mítica d''El Correo Catalán' i l'agònica, analitzades
per un testimoni directe, Wifredo Espina. 2016, de ElTemps.cat. Pàgina web:
http://www.eltemps.cat/ca/notices/2016/04/l-etapa-mitica-d-el-correo-catalan-i-lagonica-

analitzades-per-un-testimoni-directe-wifredo-espi-14274.php Consultat:



20/05/2016
GELI, Carles. (2016). Les rotatives fan memòria. 2016, de El País. Pàgina web:
http://cat.elpais.com/cat/2016/05/18/cultura/1463599882_928090.html#?

ref=rss&format=simple&link=link Consultat: 12/05/2016



ESPINA, Wifredo. (2011). Twitter oficial de Wifredo Espina Claveras. 2016, de

Twitter. Pàgina web: https://twitter.com/wifredoespina?lang=es Consultat: 12/05/2016




11. Annexos


11.1 El Correo Catalán




Annex 1 Exemplar 17 de desembre de 1972
Annex 2 Exemplar 8 de desembre de 1968
Annex 3 Exemplar 9 de desembre de 1968
Annex 4 Exemplar 30 de gener de 1977 (Setmana Tràgica)

11.2 Activitat a twitter




Annex 1: Suport a Ciutadans
esquerra
Annex 3: Crític amb el procés sobiranista i la nova deriva de CDC
Annex 4: Antifranquisme
Annex 6 Crític amb la gestió de Colau/Partits del Cambi
Annex 7: Crític amb la corrupció catalana i de CDC
Annex 8 Respectuós amb la legalitat; les estructures d'Estat i els 3 poders:
executiu, legislatiu i judicial
Annex 9 Societat Civil Catalana

11.3 Altres documents



Annex 1 Columna d’opinió a La Vanguardia (15 desembre 1997)
Annex 2 Diari el 9 Nou (10 de març de 1978)