És
trist que un país tingui presidents que enganyen als ciutadans. Un, ocultant de
forma irregular a paradisos fiscals una fortuna, de procedència no clara; i
l'altre, actuant de manera deslleial al seu càrrec i fen promeses a la gent amb
frau de llei.
Personatges,
com Jordi Pujol i Artur Mas, que podien haver estat grans presidents i tingut
un lloc d'honor a la historia del país, s'han desacreditat, per error o falta
d'honestedat, portant al país, que tant han proclamat servir i estimar, a una
situació de crispació, de divisió i de
desprestigi, que perjudica a tots i no beneficia a ningú que no sigui del clan
dels il·luminats o interessats.
Quan
Pujol diu que anirà voluntàriament al Parlament a declarar, ja que té "més
coses a dir", però que serà a
partir del dia 22 i no abans
"per no interferir en la Diada y en
el debat de política general", queda clar que el "cas Pujol" no
és un assumpte estrictament personal i familiar, com emfàticament assegurava el
president Mas, sinó que va molt més enllà, afectant a la governació del país,
al moviment sobiranista i a la mateixa imatge de Catalunya, que erròniament
tant s'ha volgut identificar amb aquests personatges, sobretot amb el mite
Pujol, del que ara tants intenten desmarcar-se, miserablement, per salvar la cadira
o la cartera.
I
quan Artur Mas, que es proclama "fill polític" de Pujol (que és qui
el va nomenar), per la seva banda, amb contradiccions, deslleialtats, maniobres de distracció, mitges paraules i radicalitzacions
verbals, condueix al país a un doble enfrontament i greu divisió: interna
catalana, i externa amb la resta de l'Estat, no solament enganya a la ciutadania,
sinó que, segurament, cava la seva pròpia tomba política. Les seves promeses
seran vanes o desastroses.
Quina llàstima! Dos possibles
grans presidents catalans malaguanyats. I amb el seu desprestigi arrosseguen,
inevitablement, el bon nom de Catalunya i els mateixos legítims moviments
polítics i cívics, siguin majoritaris o minoritaris, però que en tot cas tenen
dret a tenir la seva pròpia veu, a expressar la seva opinió i els seus desitjos
dintre del marc legal democràtic al que Catalunya tant decisivament va
contribuir a construir i referendar lliurement i màssicament, després de
lluitar contra la dictadura.
Aquests
fan mal a l'anima de cadascú i del país. Ja son veus cridant en el desert, o pitjor...
No hay comentarios:
Publicar un comentario