Ni
ocultant durant trenta anys una fortuna irregular a l'estranger, essent legal president
de la Generalitat (Jordi Pujol), ni desafiant la legalitat essent també
president en virtut d'aquesta legalitat (Artur Mas), és la manera de 'fer
país', expressió màxima d'un patriotisme sa, que no sempre es correspon amb la
realitat dels qui la proclamen a cada instant.
'Fer
país' és jugar net, d'acord amb la legalitat, democràticament aprovada, o
democràticament modificada, en el terreny fiscal i en el de les reivindicacions
legítimes. És donar exemple de bon comportament. És ser coherent amb el que un
diu i un fa. És no fer servir els sentiments patriòtics per encendre les masses, mentre se
les hi amaga la veritat.
Si 'la veritat ens farà lliures', la confessió de l'expresident, sigui estratègica o forçada, és
positiva perquè ens fa més lliures a tots de creure o no les seves prèdiques, i les de
l'actual president quan fa una crida a sortir a 'defensar el país'. Així, molt
– o menys- honorables Pujol i Mas, no
es fa país. Així es desfà.
I a la premsa i a la justícia catalanes, que no han sabut, volgut o pogut, descobrir
abans i posar sobre la taula de l'opinió pública aquests fets, l'enhorabona!. La
cínica riallota de l'il·lustre imputat
Fèlix Millet -que no acaba de tirar de
la manta ni d'entrar a la presó-, anant o sortint del jutjat, resulta molt
eloqüent i sospitosa.
Per
què fan tant de mal a Catalunya alguns que
diuen estimar-la 'heroicament' ?
No hay comentarios:
Publicar un comentario