Sembla
molt difícil que els nostres polítics puguin pactar un govern. I si
el pacten sense la col·laboració del partit més votat serà un
govern dèbil i inestable. Una olla de grills on difícilment
s’entendran entre ells i se’ls farà impossible de governar.
Serà
un govern de laboratori. Compost de diversos ingredients, alguns dels
qual es repel·leixen i poden arribar a ser explosius. Un govern que
pretendrà integrar diferents realitats, però que estarà d’esquena
a la realitat.
Per
dins, com ja he vist en altres ocasions, resultarà ingovernable. No
serà un equip, sinó uns quants grups units amb un adhesiu de basar
xinès. I només per l’ambició de poder ostentar el poder i de
satisfer les ànsies personals i partidistes.
Però
això no és governar. Per tant, de cara a l’exterior, és a dir, a
dur a terme una gestió governamental adequada al difícil moment
polític, econòmic i social actual, i de procedir a uns canvis que
tot el món proclama com a necessaris, aquest hipotètic govern de
proveta no servirà.
Mentrestant
es va perdent el tems i gastant energies en va. Els vots –que els
ciutadans també es poden equivocar– van sortir de les urnes massa
fragmentats. Hi havia una estranya eufòria pel final de les majories
absolutes, però la disgregació excessiva tampoc no és bona.
Si
d’aquest laboratori no en surt un govern fort i estable, com sembla
que passarà, què es pot fer?
Les
diverses ideologies i els diferents –fins i tot contradictoris–
interessos no poden donar un resultat viable i durador. En aquest
contenciós –tan crispat i ple d’egoismes– resulta, a més,
que els líders i els partits que haurien de resoldre’l són, al
mateix temps, jutges i part interessada. I així no hi ha manera de
resoldre el conflicte. Si no és que en l’últim moment les dues
forces més votades –PP i PSOE–, en un atac de vertigen davant
unes noves eleccions, decidissin col·laborar per no anar de mal a
pitjor.
Si
no és així, caldrà abandonar les inacabables proves de laboratori
i acudir forçosament a l’arbitratge més imparcial: que la
ciutadania dicti el seu veredicte en unes noves eleccions. L’àrbitre,
el poble.
No hay comentarios:
Publicar un comentario