El conferenciant, aquella vegada, anava acariciant les oïdes i inflamava els sentiments patris dels fidels a la reeixida convocatòria anual a la Casa-Museu Prat de La Riba, glosant amb entusiasme les obres de joventut, i més abrandades, del gran pròcer català considerat "el seny ordenador de Catalunya".
Aixecant la mirada, des de la silent
intimitat del pati històric, on se celebra la vetllada d'homenatge
al prohom, es podia veure com sobre les teulades s'alçaven antenes parabòliques
escrutant el món, i com, en el cel blau intens, es creuaven les esteles
blanques dels aerodinàmics avions, desafiant el temps i l'espai.
Aquest fascinant contrast es repeteix
feliçment, amb més o menys intensitat –depenent de l'orador i de la pulcritud
de la llum de la vesprada– any rere any. Tradició i modernitat al cor de
l'entranyable poble de Castellterçol.
Són
dues maneres de veure i de viure l'existència. O millor dit, dues
vessants d'una mateixa i eterna recerca humana de la identitat fonamental de la
persona, que a fi de comptes és el centre de l'univers.
La tradició -que és proximitat- busca
i intenta trobar i protegir la puresa d'aquesta identitat de la persona en les
arrels de la seva història, dels seus costums, de la seva llengua, del seu
tarannà i del seu entorn més proper -la llar, el poble, la terra, els records,
els principis i creences-, embolcallat de tot allò que ha envoltat el seu
naixement i el seu desenvolupament. I dins de tot això s'hi arrecera, sobreviu
i es potencia l'autenticitat personal i creadora de l'individu, mentre se'l
preserva de la difuminació i de la
soledat. Tot és molt natural i explicable. El sentiment patri de pertinença és
fort, irrenunciable.
La modernitat -que és globalitat-, en
canvi, despulla l'individu de tot allò que no és ell mateix, de tota
adherència, de tota incrustació històrica. Ell és ell i prou. Tal com ell
mateix s'ha fet i s'ha enriquit, amb les seves idees i sentiments, amb el seus
dubtes e incerteses. I sense més bagatge que la llibertat i la responsabilitat
personal –no mirant enrere ni sentint nostàlgia de seguretats– es llença a l'aventura de la vida, d'afrontar
l'existència a pèl, de desenvolupar la seva personalitat i conquerir, amb
esforç i preparació -estudis i experiències-, un lloc en el món, i millorar-lo.El triomf i el fracàs només seran seus... i de les circumstàncies. Aquí rauran la seva
grandesa i la seva servitud: l'individu desafiant-t'ho tot; en la sort i en els
riscos.
Dues visions de la vida i de
les coses. Dos camins dispars, buscant la persona, el 'jo'. Són dues filosofies
de veure i de viure. Una, des de la seguretat, i, l'altra, des del risc. Des de
l'arrelament que fruitarà i madurarà, o des del salt sense xarxa cap a
l'autoafirmació. Preservar i renovar fecundament en la solidesa de la tradició,
viscuda i contrastada, o arriscar-se innovant en l'esperit obert i cosmopolita.
En fi, sovint estem en la cruïlla: les arrels pàtries o la vivència global. Veïnatge o ciutadania mundial. La possible, no gens fàcil, síntesi: estimar la terra i estimar món. En el fons, estimar veritablement la persona.
(Publicat en el Programa de Festa Major de Castellterçol, Agost, 2013)
No hay comentarios:
Publicar un comentario