El Rei centra el joc polític

  El Rei , en el seu sobri missatge de nit de Nadal -qüestionat des de l’esquerra radical i des dels nacionalismes extrems-  ha fet el que havia de fer i podia fer : centrar el joc . Res més; que no és poc en aquest moment massa confús i crispat.

Aquest és el seu paper institucional,  el paper de la Monarquia, sigui quina sigui la valoració que es mereixi o se’n faci. Si no fes això , sobraria . I si fes menys o més , se sortiria del seu guió . I crearia un altre problema . Té marcat el seu terreny de joc arbitral,  el propi d'una democràcia parlamentària i constitucional

Ha complert amb el seu paper i amb força realisme.  Ell o els que l'assessoren , però ell posa la signatura i dóna la cara. Que és el que importa.

 .
Ha centrat el joc, d’entrada, en l'econòmic i social . "Per a mi -ha dit- , la crisi començarà a resoldre’s quan els aturats tinguin oportunitat de treballar". Certament,  no son suficients les grans xifres oficials o oficioses, massa vegades virtuals o enganyoses per al ciutadà.

 .
En el terreny de la corrupció ha precisat que "els casos de manca d'exemplaritat en la vida pública , han afectat el prestigi de la política i de les institucions" i "que la societat espanyola reclama avui un profund canvi d'actitud i un compromís ètic en tots els àmbits " . I , com no podia ser d'altra manera, ja que hauria estat escandalós , ha “assumit” públicament el seu propi compromís personal e institucional en aquest tema.

 .
Ha fet una crida a nous acords per a la convivència, retornant l’esperit de la transició. "Hi ha veus en la nostra societat -constata- que volen una actualització dels acords de convivència. Totes aquestes qüestions es podran resoldre amb realisme, amb esforç, amb un funcionament correcte de l'Estat de Dret i amb la generositat de les forces polítiques i socials representatives". "En una Espanya oberta - subratlla - hi cabem tots ". És una clara advertència a les postures immobilistes i terques de tot signe i nivell

Respecte de la unitat i diversitat ha concretat que "ens uneixen la intensitat dels afectes i lligams històrics, les cultures que compartim , la convivència de les nostres llengües , l'acceptació del diferent . Ens uneix l'extraordinària riquesa d'un país divers , de cultures i sensibilitats diferents ". Però la diversitat no només ha de ser proclamada, sinó realment reconeguda i respectada com una element integrant del conjunt, la pluralitat nacional.

I ha donat un clar missatge d'estabilitat institucional i de necessari compromís ètic: "La meva determinació de continuar estimulant la convivència cívica, en l'exercici fidel del mandat i les competències que m'atribueix l'ordre constitucional ", i " la seguretat que assumeixo les exigències d'exemplaritat i transparència que avui reclama la societat " . És a dir , que no pensa en abdicar , i que pren bona nota de que la "exemplaritat" ben entesa ha de començar per un mateix.

 .
S'estigui d'acord o no amb el seu contingut , aquest discutit missatge nadalenc del Rei , contribueix a centrar el joc polític i social que viu el país . Ha obviat, aquesta vegada, la música angelical de les nadales, per "fer-se carn " en una vida més real i compromesa.

El Rey centra el juego político

  El Rey, en su mensaje de nochebuena, ha hecho lo que debía y podía hacer: centrar el juego. Nada más. Que no es poco en este momento demasiado confuso y convulso.

Este es su papel institucional, el papel de la Monarquía. Si no hiciera eso, sobraría. Y si hiciera menos o más, se saldría de su guión. Y crearía un problema. Tiene marcado su terreno de juego arbitral, propio de una democracia parlamentaria y constitucional.

Ha cumplido con su papel con realismo. Él o los que le asesoran, pero él pone la firma y da la cara. Que es lo  que importa.

Ha centrado el juego en lo económico y social: “Para mí, la crisis empezará a resolverse cuando los parados tengan oportunidad de trabajar”. Ciertamente, no bastan las grandes cifras oficiales u oficiosas, demasiadas veces virtuales o engañosas para el ciudadano.

En el terreno de la corrupción ha precisado que “los casos de falta de ejemplaridad en la vida pública, han afectado al prestigio de la política y de las instituciones” y “que la sociedad española reclama hoy un profundo cambio de actitud y un compromiso ético en todos los ámbitos”. Y, como no podía ser de otra manera pues habría sido escandaloso, ha asumido su propio compromiso en este tema.

Una llamada a nuevos acuerdos para la convivencia: “Hay voces en nuestra sociedad que quieren una actualización de los acuerdos de convivencia. Todas estas cuestiones se podrán resolver con realismo, con esfuerzo, con un funcionamiento correcto del Estado de Derecho y con la generosidad de las fuerzas políticas y sociales representativas”.”En una España abierta –subraya- cabemos todos”  Una clara advertencia a las posturas   inmovilitas de todo signo.

Respecto de la unidad y diversidad ha concretado que  “nos unen la intensidad de los afectos y lazos históricos, las culturas que compartimos, la convivencia de nuestras lenguas, la aceptación del diferente. Nos une la extraordinaria riqueza de un país diverso, de culturas y sensibilidades distintas”. Pero la diversidad no solo debe ser proclamada, sino realmente reconocida y respetada como algo esencial del todo.

Y ha dado un mensaje de estabilidad institucional y compromiso ético: “Mi determinación de continuar estimulando la convivencia cívica, en el desempeño fiel del mandato y las competencias que me atribuye el orden constitucional”, y “la seguridad de que asumo las exigencias de ejemplaridad y transparencia que hoy reclama la sociedad”. Es decir, que no  piensa en abdicar, y toma nota de que la “ejemplaridad” bien entendida empieza por uno mismo.

Se esté de acuerdo o no con su contenido, este mensaje navideño del Rey, contribuye a centrar el juego político y social que vive el país. Ha obviado la música angelical de los villancicos, para “hacerse carne” en una vida  más real.