El Rei centra el joc polític

  El Rei , en el seu sobri missatge de nit de Nadal -qüestionat des de l’esquerra radical i des dels nacionalismes extrems-  ha fet el que havia de fer i podia fer : centrar el joc . Res més; que no és poc en aquest moment massa confús i crispat.

Aquest és el seu paper institucional,  el paper de la Monarquia, sigui quina sigui la valoració que es mereixi o se’n faci. Si no fes això , sobraria . I si fes menys o més , se sortiria del seu guió . I crearia un altre problema . Té marcat el seu terreny de joc arbitral,  el propi d'una democràcia parlamentària i constitucional

Ha complert amb el seu paper i amb força realisme.  Ell o els que l'assessoren , però ell posa la signatura i dóna la cara. Que és el que importa.

 .
Ha centrat el joc, d’entrada, en l'econòmic i social . "Per a mi -ha dit- , la crisi començarà a resoldre’s quan els aturats tinguin oportunitat de treballar". Certament,  no son suficients les grans xifres oficials o oficioses, massa vegades virtuals o enganyoses per al ciutadà.

 .
En el terreny de la corrupció ha precisat que "els casos de manca d'exemplaritat en la vida pública , han afectat el prestigi de la política i de les institucions" i "que la societat espanyola reclama avui un profund canvi d'actitud i un compromís ètic en tots els àmbits " . I , com no podia ser d'altra manera, ja que hauria estat escandalós , ha “assumit” públicament el seu propi compromís personal e institucional en aquest tema.

 .
Ha fet una crida a nous acords per a la convivència, retornant l’esperit de la transició. "Hi ha veus en la nostra societat -constata- que volen una actualització dels acords de convivència. Totes aquestes qüestions es podran resoldre amb realisme, amb esforç, amb un funcionament correcte de l'Estat de Dret i amb la generositat de les forces polítiques i socials representatives". "En una Espanya oberta - subratlla - hi cabem tots ". És una clara advertència a les postures immobilistes i terques de tot signe i nivell

Respecte de la unitat i diversitat ha concretat que "ens uneixen la intensitat dels afectes i lligams històrics, les cultures que compartim , la convivència de les nostres llengües , l'acceptació del diferent . Ens uneix l'extraordinària riquesa d'un país divers , de cultures i sensibilitats diferents ". Però la diversitat no només ha de ser proclamada, sinó realment reconeguda i respectada com una element integrant del conjunt, la pluralitat nacional.

I ha donat un clar missatge d'estabilitat institucional i de necessari compromís ètic: "La meva determinació de continuar estimulant la convivència cívica, en l'exercici fidel del mandat i les competències que m'atribueix l'ordre constitucional ", i " la seguretat que assumeixo les exigències d'exemplaritat i transparència que avui reclama la societat " . És a dir , que no pensa en abdicar , i que pren bona nota de que la "exemplaritat" ben entesa ha de començar per un mateix.

 .
S'estigui d'acord o no amb el seu contingut , aquest discutit missatge nadalenc del Rei , contribueix a centrar el joc polític i social que viu el país . Ha obviat, aquesta vegada, la música angelical de les nadales, per "fer-se carn " en una vida més real i compromesa.