Consulta ‘una mica” democràtica

 Ho diu una de les personalitats que havien d'avalar la nitidesa de la tant anunciada Consulta del 9-N, designada pel Parlament i nomenada per un estrany decret del president Artur Mas.

La sorprenent noticia és que Quim Brugué, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona, proposat per ICV-EUiA, ha renunciat al seu càrrec de membre de la Comissió de Control de la Consulta. No sabem si això provocarà un efecte dominó en els altres sis membres de dita comissió, cosa que no seria estranya vistes les convincents raons que dona el dimissionari.

Explica el catedràtic senyor Brugué que dimiteix, perquè “no puc avalar una consulta que, al meu parer, no ofereix garanties democràtiques”. Cosa que en les circumstancies actuals sembla força evident, i que no sorprendrà massa als ciutadans que han seguit els últims acontentaments. Sigui per culpa del mateix plantejament de l'anomenat “procés” o per les motivacions i obstacles al.legats per l’Estat, la prevista Consulta no podria oferir la credibilitat necessària per tenir efectes seriosos a cap instància.

Quan s’assegura que aquesta consulta es vol fer perquè ve atorgada al poble per un invocat “principi democràtic”, per la “radicalitat democràtica” que es persegueix,  i que es farà amb les “màximes garanties democràtiques”, no seria lògic dur-la a terme sense que aquesta nitidesa democràtica no resultés incontestable. I la dimissió d’un dels membres de la Comissió que hauria d’encarregar-se d’aquest control democràtic palesa, com a mínim, que les coses no són clares, I aixó ja és força greu.

A més, denuncia atinadament el dimissionari la “falta de neutralitat” dels convocants de la Consulta, com va evidenciar-se, per exemple, en la trobada amb el president Mas d’alcaldes de tot Catalunya en recolzament a la consulta, però cridant al mateix temps “independència, independència!”. O sia, que enlloc de consultar al poble el que es vol, es busca que aquest voti independència, que és el que volen els que clamen pel “dret a decidir”; un “dret” que, en aquest contexte,  es converteix en quasi una obligació a dir “sí” al que defensen els convocants, el seu “dret a decidir”. De democràtic això, al entendre de  qualsevol ciutadà, no en té massa,

Consultar degudament a la població és una practica saludable i que es practica en tots els països civilitzats. Per què no aquí? Si és sobre la forma de governar-se, sobre les relacions amb altres pobles o sobre el seu propi destí -com ara es diu- resulta més que necessari, obligat. Però s`ha de “fer bé” com diu i repeteix el senyor Mas, perquè  el que tenim entre mans és delicat  com una “figura de porcel.lana”. D’acord, però qui diu això no pot ser el primer en escardar-la, la “figura de porcel.lana” I sembla molt que ja ho ha fet.

Ës, precisament, el que denuncia amb la seva dimissió el catedràtic Quim Brugué, en negar-se a fer el paperot, a semblar que “avala” el que “en consciencia”, li sembla que no pot avalar. Que feram els demés membres de la Comissió de Control? Optaran per seguir el seu propi criteri, molt respectable, o del partit que el va proposar?

Sigui com sigui, i a part dels seriosos entrebancs, jurídics i polítics, que hi posin les institucions de l’Estat i el mateix Rajoy, donades les gentades al carrer i els crits de tants alcaldes al Palau, sembla que la Consulta “una mica democràtica” sí que ho seria.