Presidents que enganyen

 

 

És trist que un país tingui presidents que enganyen als ciutadans. Un, ocultant de forma irregular a paradisos fiscals una fortuna, de procedència no clara; i l'altre, actuant de manera deslleial al seu càrrec i fen promeses a la gent amb frau de llei.

Personatges, com Jordi Pujol i Artur Mas, que podien haver estat grans presidents i tingut un lloc d'honor a la historia del país, s'han desacreditat, per error o falta d'honestedat, portant al país, que tant han proclamat servir i estimar, a una situació de crispació, de divisió  i de desprestigi, que perjudica a tots i no beneficia a ningú que no sigui del clan dels il·luminats o interessats.

Quan Pujol diu que anirà voluntàriament al Parlament a declarar, ja que té "més coses a dir", però que serà  a partir del dia 22 i no abans "per no interferir en la Diada y en el debat de política general", queda clar que el "cas Pujol" no és un assumpte estrictament personal i familiar, com emfàticament assegurava el president Mas, sinó que va molt més enllà, afectant a la governació del país, al moviment sobiranista  i a la mateixa imatge de Catalunya, que erròniament tant s'ha volgut identificar amb aquests personatges, sobretot amb el mite Pujol, del que ara tants intenten desmarcar-se, miserablement, per salvar la cadira o la cartera.

I quan Artur Mas, que es proclama "fill polític" de Pujol (que és qui el va nomenar), per la seva banda, amb contradiccions, deslleialtats,  maniobres de distracció, mitges paraules i radicalitzacions verbals, condueix al país a un doble enfrontament i greu divisió: interna catalana, i externa amb la resta de l'Estat, no solament enganya a la ciutadania, sinó que, segurament, cava la seva pròpia tomba política. Les seves promeses seran vanes o desastroses.

Quina llàstima! Dos possibles grans presidents catalans malaguanyats. I amb el seu desprestigi arrosseguen, inevitablement, el bon nom de Catalunya i els mateixos legítims moviments polítics i cívics, siguin majoritaris o minoritaris, però que en tot cas tenen dret a tenir la seva pròpia veu, a expressar la seva opinió i els seus desitjos dintre del marc legal democràtic al que Catalunya tant decisivament va contribuir a construir i referendar lliurement i màssicament, després de lluitar contra la dictadura.

 ¿Qui pot fer cas ara, seriosament, a presidents predicadors d'ètica i valors, o venedors d'il.lusions irrealitzables, al menys en pau i a curt termini, si d'entrada ens enganyen  amb diners ocults, que no paguen impostos ni se sap d'on venen, o creant crispació i desengany, en lloc de donar exemple i de governar amb eficàcia i seny per a tots? Els possibles enganys i malifetes d'altres presidents o líders  de fora, no poden justificar els propis enganys.

Aquests fan mal a l'anima de cadascú i del país. Ja son veus cridant en el desert, o pitjor...