Consumisme de la morbositat

Vivim en una societat morbosa. Fins i tot quan cerquem justícia i informació. I sembla que ningú no reacciona contra aquesta lacra social.

La morbositat preval pertot i sobre tot. En l’actuació de moltes institucions, en la funció de molts mitjans de comunicació i en la curiositat de molta gent. La morbositat és, segurament, el producte que més es consumeix i el més rendible.

És la satisfacció dels instints primaris en lloc dels més cultivats. Col·loquialment, és l’atractiu que desperta una cosa que pot resultar desagradable, denigrant, cruel, prohibida o que va contra la moral establerta.

Quan els òrgans judicials, policials o administratius encarregats d’aconseguir o distribuir justícia i posar ordre creen situacions que sobrepassen aquesta funció i s’acosten a l’excés, la venjança o la conculcació de la dignitat de les persones, donen via lliure a la morbositat.

Quan els mitjans de comunicació sobrevaloren la importància, per excés de presentació o per repetició injustificada, d’uns fets antisocials, cruels, desagradables o reprovables, o en remarquen els aspectes menys ètics i estètics, que no hi afegeixen cap interès informatiu, contribueixen a la morbositat amb la paraula o la imatge.     

En privat es manifesta obertament la discrepància i repugnància davant aquests comportaments o el seu refús. En públic es fa més moderadament, per por a ser considerat poc liberal o restrictiu de la llibertat d’informació. És un error. La llibertat és per a informar de tot i tan àmpliament com sigui possible, no per a ofendre, denigrar o matxucar algú. No per a crear o satisfer la morbositat.

I l’actuació de les institucions guvernamentals, dels òrgans judicials i dels qui en depenen, també han d’atendre’s escrupolosament a la seva funció i no donar pàbul ni possibilitat a la morbositat, de cap mena i en cap circumstància. 

I les institucions –professionals o institucionals– encarregades de vetllar perquè no es caigui en aquestes pràctiques morboses, haurien de complir la seva funció i no inhibir-se’n. I les elits socials –intel·lectuals, pensadors, docents, creadors d’opinió– no poden dimitir de la seva missió de denúncia i d’orientació ètica i estètica: millorar el nivell dels instints de saber, de fruir i de gaudir.

      Convé redimir la nostra societat del consumisme de la morbositat.