Tot és vàlid per justificar la
pròpia ineficàcia i per tal de desacreditar al contrari. L’ambigüitat, la
contradicció i la mentida. A més, dit descaradament, sense posar-se vermells de
cara. I barroerament, sense la més mínima elegància oratòria, amb la qual
s’ornamentaven les intervencions parlamentàries o mediateques en altres temps,
i altres personatges de la política en gran.
I això no només evidencia el baix
nivell de moltes dels nostres actors polítics, sinó que és una ofensa a la
intel·ligència i al bon gust del ciutadà que potser se’ls prengué seriosament
i, amb el civisme que correspon a un país democràtic, un dia els va anar a
votar.
És tal la desimboltura de baixa
estofa que utilitzen a través dels mitjans de comunicació per tal de desfigurar
la realitat i escombrar cap a casa, a favor dels seus interessos partidaris o
personals, que segurament aquests mitjans no haurien de donar-los l’acollida
que no es mereixen, o pensar-s'ho dues vegades.
No estaria gens malament que les
associacions representatives d’aquests mitjans –premsa, ràdio i televisió- i
els propis professionals, deixessin de ser simples caixes de ressonància de
tals comportaments, i es replantegessin si estan complint degudament amb el seu
deure o s’han convertit en purs propagandistes de qualsevol estridència o
publicitat barata.
No n’hi ha prou amb la simple
postura crítica de columnistes, tertulians, opinants i presentadors. Està bé,
però no n'hi ha prou. S’ha de valorar
objectivament l’interès real de les informacions o declaracions que es
publiquen o es transmeten a bombo i platerets. És hora
que els mitjans i els professionals, lliurement i responsable, facin també
autocrítica.
I els receptors –lectors,
radiooients o teleespectadors- han de conscienciar-se més – tot i que molts ja
ho estan- que no s’ho han d’empassar tot, 'todo
lo que les echen'.
No hay comentarios:
Publicar un comentario