Així no es fa país

Ni ocultant durant trenta anys una fortuna irregular a l'estranger, essent legal president de la Generalitat (Jordi Pujol), ni desafiant la legalitat essent també president en virtut d'aquesta legalitat (Artur Mas), és la manera de 'fer país', expressió màxima d'un patriotisme sa, que no sempre es correspon amb la realitat dels qui la proclamen a cada instant.

'Fer país' és jugar net, d'acord amb la legalitat, democràticament aprovada, o democràticament modificada, en el terreny fiscal i en el de les reivindicacions legítimes. És donar exemple de bon comportament. És ser coherent amb el que un diu i un fa. És no fer servir els sentiments patriòtics per encendre les masses, mentre se les hi amaga la veritat.

Si 'la veritat ens farà lliures', la confessió de l'expresident, sigui estratègica o forçada, és positiva perquè  ens fa més lliures a tots  de creure o no les seves prèdiques, i les de l'actual president quan fa una crida a sortir a 'defensar el país'. Així, molt – o menys- honorables Pujol i Mas, no es fa país. Així es desfà.

I a la premsa i a la justícia catalanes, que no han sabut, volgut o pogut, descobrir abans i posar sobre la taula de l'opinió pública aquests fets, l'enhorabona!. La cínica riallota de l'il·lustre imputat Fèlix Millet -que no acaba de tirar de la manta ni d'entrar a la presó-, anant o sortint del jutjat, resulta molt eloqüent i sospitosa.

Per què fan tant de mal a Catalunya  alguns que diuen estimar-la 'heroicament' ?